dimecres, 18 de juny del 2014

Durant el mes de juny hem treballat el conte i hem hagut de fer una història al voltant d'una nena anomenada Coraline:

CORALINE

La Coraline va descobrir la porta poc temps després que s’haguessin traslladat a aquesta casa.
Era una casa molt vella: tenia unes golfes sota la teulada, un celler al soterrani i un jardí molt frondós, ple d’arbres vells i immensos.
La família de la Coraline no eres els propietaris de tota la casa, era massa gran per a ells. En comptes d’això només es tenien una part en propietat.
La Coraline era una noia molt dolça i amable amb tothom, però quan s’enfadava era capaç de moure objectes amb la ment. Era una noia alta, de bona planta, amb bon cos, ulls marrons, cabells curts, llisos i foscos. Era una noia molt esportista i molt estudiosa.
La Coraline va obrir la porta i va descobrir una família que per ulls tenien botons. La noia, que era molt tafanera, va creuar la porta i va anar a veure com era l’altra família. Tenien una nena d’uns 7 anys aproximadament i un nen d’uns 16 anys del qual ella es va enamorar perdudament.
Passaven els dies i la Caroline s’anava enamorant cada vegada més d’aquell noi amb ulls de botó anomenant Adyn. La noia és passava més hores a casa del seu xicot que no a casa seva.
Els pares de la Caroline estaven molt preocupats perquè no els agradava aquella família, ja que a les nits es sentien sorolls estranys provinents de l’altra part de la casa.
Un bon dia la Caroline va creuar la porta i no va veure a ningú. Es va espantar però es va endinsar casa endins per tal de trobar a l’ Adyn, però no el va trobar, ni a ell ni a ningú de la seva família. De sobte, va veure una llum provinent del soterrani, i va decidir baixar-hi a fer-hi un cop d’ull per veure què era aquella llum estranya. Va obrir la porta del soterrani i .... Déu meu! Aquella família havia segrestat els pares de la Coraline per traure’ls els ulls i cosir-los un botons per ulls.
Ràpidament, la Coraline va sortir d’aquella casa i va anar a demanar ajuda al seu veí anomenat Piter. En Piter va baixar ràpidament al soterrani per veure què passava. A l’obrir la porta va veure que a la mare de la Coraline ja li havien arrancat els dos ulls i els havia substituït per uns botons negres.
Però no van poder fer res. Van tancar al Piter i a la Coraline i els van arrancar els ulls i els van substituir per un botons. Des d’aquell dia van viure les dues famílies juntes i amb ulls de botó. Tothom els tenia por, quan els veien pel carrer marxaven corrents.
Anys més tard, la Coraline i l ’Adyn van formar una família i van tenir bessonada, un nen i una nena, els quals també tenien ulls de botó.

Esther Segura 


CORALINE
-La Coraline va descobrir la porta poc temps després que s’haguessin traslladat a aquella casa. Era una casa molt vella: tenia unes golfes sota la teulada, un celler al soterrani i un jardí molt frondós,  ple d’arbres vells i immensos. La família de la Coraline no eren els propietaris de tota la casa, era massa gran per a ells. En comptes daixò nomes en tenien un part en propietat.

Era una noia molt estranya simpàtica tenia 18 anys era rossa i alta amb els ulls verds.
El seu germà tenia 18 era alt i prim i molt simpàtic.  El seu cosí que en tenia 19 era grassonet, alt i una persona amable i el noi que van trobar darrere de la porta era ros, alt i amb els ulls blaus i tenia 19 anys.
Ells no sabien què hi podia haver darrera de la porta i tenien molta curiositat per saber-ho. Llavors obren la porta i es troben que hi viu un home okupa.
Van demanar ajut al seu germà perquè era el que estava més a prop en aquell moment.
El perill més important que van trobar era que hi vivia un home, però al final es van fer amics i van fer una festa a la casa. Finalment, van decidir viure junts. La Coraline es va enamorar d’ell i es van casar i tenen un fill i a l’habitació que es van trobar hi viu el nen. 
Ramon López

divendres, 30 de maig del 2014

Una de les activitats del mes de maig ha estat refer el conte de la Caputxeta, ara en versió actualitzada. Aquí en teniu una mostra:


Una caputxeta vermella moderna

Això era i no era una noia a qui tothom deia Caputxeta vermella, perquè li agradava molt cridar l’atenció amb la roba que duia.

Un dia la seva mare li va encarregar que portés l’esmorzar a l’àvia, que s’havia llevat tard perquè havia sortit amb el seu promès la nit abans.

-No t’entretinguis i vés amb compte amb el Llop- li va dir la mare.

Ell llop era un noi del barri molt pesat que s’autoconvidava a tot arreu.

La Caputxeta va comprar el que calia al súper:  pizza, coca-cola, amanida feta i galetes de xocolata. Amb el que va sobrar, es va comprar llaminadures i va badar una estona xerrant amb uns nois del barri.

Però el Llop, que la seguia i li volia fer una broma, va entrar a ca l’àvia fent veure que era un venedor d’aspiradores.

I la va tancar a l’armari encastat del passadís. Després li va agafar una perruca, les ulleres de sol i es va ficar al llit.

-Hola, àvia. Et trobo estranya avui.

I aleshores es va treure la perruca i les ulleres de sol hi va dir:

-Hola, sóc el Llop i m’autoconvido a esmorzar amb vosaltres!

Esther Segura

*   *  *

També hem tornat a redactar un text a partir del començament de La Metamorfosi de Franz Kafka.



LA   METAMORFOSI

Un matí, quan Gregor Samsa es despertà d’uns somnis agitats, es troba al llit, transformat en un insecte monstruós. Estava gitat d’esquena, dura com una closca ara, i , alçant un poc el cap, es va veure la panxa, combada i marró, segmentada per unes durícies arquejades.

El Gregor no s’ho podia creure, s’havia convertit en un insecte monstruós. Ell no s’havia què fer, i es pensava que tot plegat era un somni. Es sentia molt malament i no parava de pensar amb els comentaris que faria la gent d’ell. 

El Gregor treballava en una oficina i durant aquelles hores del matí, no podia parar de pensar: Hi vaig o no?

Tot just haver pensat això, la seva mare va pujar a la seva habitació i preocupada va dir: Que fas tantes hores tancat a l’habitació? Deixa’m entrar! La seva mare va entrar i espantada va trucar la policia.

Ell, quan la seva mare va reaccionar d’aquella manera, va marxar a treballar. Quan va arribar, tothom va pensar que s’havia disfressat. Ell els va seguir el corrent. I així va ser com va amagar que s’havia convertit en un insecte.

Uns dies després, la seva mare a casa va trobar una nota del Gregor on posava que marxava a viure i a començar una nova vida a l’estranger.

Miquel Juste

 * * *
La Metamorfosi

Un matí, quan Gregor Samsa es despertà d’uns somnis agitats, es trobà al llit, transformat en un insecte monstruós. Estava gitat  d’esquena, dura com una closca ara, i, alçant un poc el cap, es va veure la panxa, combada i marró, segmentada per unes durícies arquejades.


El protagonista se sentia malament perquè li feia mal l'esquena i la panxa i no sabia per què. Com pot  es va aixecar del llit i va esmorzar. Després va cridar al metge a veure què li passava. El metge li va dir que el problema era que havia carregat molt pes i ell li va contestar que no ho havia fet
.

Els seus familiars estan preocupats perquè es pensen que li passa alguna cosa dolenta i no saben com actuar. El Gregor decideix quedar-se uns dies a casa per recuperar-se. A la feina estan també preocupats perquè no ha dit res i no ha enviat cap carta ni res. 


Finalment, al cap d’uns dies de fer repòs es recupera, torna a la feina i torna a tenir la seva vida com abans. 

Marc Peña      

dimecres, 30 d’abril del 2014

Hem començat un nou trimestre i també hi ha canvi d'alumnes a la matèria d'Expressió Escrita. Aquí teniu algunes de les cartes que han fet els vostres companys i companyes durant l'abril:



Aitona, 6 de maig de 2014
Estimat avi,
T’escric per contar-te com va tot, a nosaltres ens va molt bé, els pares estan molt bé i la meva germana igual. M’imagino que ens vols veure igual que nosaltres a tu.
Un altra cosa perquè t’ escric és per contar-te que m’han donat l'ESO fa uns pocs dies i estic molt content perquè m’he esforçat molt; a la meva germana li falta un anyet i se la traurà. Aquest estiu començaré a treballar, per això també estic molt content perquè podré tindre els meus diners i estalviar pel carnet de cotxe i pel cotxe.
Una abraçada molt forta,
                                      El teu net Dani 
 Dani Serbu
*   *   *



Seròs, 6 de maig de 2014
Hola, Pep!                                  

Com van les vacances? M’imagino que en aquest moment una mica tristes. Et desitjo que et recuperis del l’accident. En quin hospital estàs ingressat? Perquè quan pugui et vindré  a veure. 

Tots els companys de l’institut et volen veure el més aviat possible. Estan tots molt tristos, també els professors.

Moltes abraçades de tots els teus companys i que et recuperis aviat.  

Marc
Khalid Merimi

                                                            
 *  *  *
Seròs, 6 de mag de  2014
Estimada petita,
T´escric aquesta carta de disculpar-me perquè quan em vas convidar a vindre a passar les vacances amb tu a Rabat no podia, ja que no tenia temps lliure i havia de tornar a Espanya.
Bé, estic contenta d’escriure’t aquesta carta per dir-te que aquest estiu síííííí que podré venir a casa teva a passar les vacances amb tu a Rabat.
També et volia dir que aquest estiu tindré un germanet petit i et volia preguntar, com que som tan amigues, quin nom li posaries tu.
Espero que em contestis aviat.
Molts petons.
                 Fatima
Fatima Tahri
--------------------------------
 Seròs, 6 de maig de 2014
Bones Albert,
Com estàs? Espero que estiguis bé i que tot et vagi molt bé.
Be, t’escric aquesta carta perquè volia comentar-te que l’altre dia quan ens vam trobar vas tenir una reacció una mica estranya. Vaig notar com si estiguessis una mica distant de mi, i no entenc perquè. És pel que vam parlar pel Facebook? Si és per això, et demano perdo si va haver alguna cosa del missatge que no et va agradar. Però crec que els dos vam quedar d’acord amb el que vam parlar.
M’agradaria quedar per parlar amb tu sobre aquest tema.
Tinc ganes de veure’t. Fins aviat!
Esther Segura Just

 * * *


Aitona, 19 de juny de 2014

Ep Xavier, com va això?

Et recordes de fa uns 4 o 5 dies que em vas invitar a passar els 3 dies a casa teva? Doncs, he estat pensant i m’agradaria molt vindre.

Això ho he decidit perquè podrem anar a la platja i fer mil i una coses, tu hauràs d'ensenyar-me l’illa, ja que jo mai no he anat a Canàries, a més a més, tinc els diners suficients per a vindre amb avió i de sobres per poder comprar alguna cosa de record.
Ara, ja dit això, et vull preguntar alguna cosa més, com va l’institut? Jo, ja ho saps, una mica més malament que bé :P. 

No sé quan trigarà a arribar-te aquesta carta, espero que no hi hagi cap problema i que em puguis contestar abans que arribi el dia de marxar. Espero que no em castiguin per suspendre'n massa o passi alguna cosa d'aquelles que em poden passar.

Que no tinguis problemes, i que passis una bona primavera i a veure què passa durant l’estiu. Desitja’m sort. 

Alex Peirau

divendres, 28 de febrer del 2014

Durant el mes de febrer estem treballant la narració i el primer que hem fet ha estat continuar una història a partir d'un inici.
Aquests són alguns dels resultats....



LA METAMORFOSI

Un matí, quan Gregor Samsa es despertà d’uns somnis agitats, es trobà al llit, transformat en un insecte monstruós. Estava gitat d’esquena, dura com una closca ara, i, alçant un poc el cap, es va veure la panxa, combada i marró, segmentada per unes durícies arquejades. 

S’alçà per tal de mirar-se al mirall amb inseguretat i s’horroritzà a l’observar-se. Però després del pànic es tranquil·litzà una mica i intentà assumir el que acabava de passar. Es va dirigir a la cuina per tal d’esmorzar; es podia sentir l’olor de coca recent feta i cafè des del segon pis de la casa, segurament la seva dona ja s’havia llevat. I al veure’l entrar a la cuina tal com estava, es posà a cridar desesperadament, fent-lo fora de casa sense pensar-s’ho dues vegades amb una sabatilla.
 
Ell es va sentir sol i enfadat, però no podia fer res al respecte, la seva vida havia donat un tomb que segurament li resultaria negatiu. No podria tornar a la feina, no es podia ni imaginar com el tractarien a l’oficina després de veure la reacció de la seva dona. I ara, de què menjaria, si no tenia diners? 

Tenia gana, així que la primera cosa que se li acudí va ser anar a remoure les escombraries dels restaurants on mal aprofitaven el menjar. Mai s’hauria imaginat que faria aquelles coses. 

ALBA JOVÉ    2n ESO




La civilització Hikses

Em dic Lars Hendriksson  i des de menut m’atreuen les civilitzacions del passat. Era fàcil, doncs, que acabés fent d’arqueòleg, a la recerca de civilitzacions perdudes en els racons més amagats del planeta.

Aquell calorós matí egipci jo era a El Caire per aconseguir uns permisos per poder desenterrar les ruïnes d’una ciutat perduda sota terra, la ciutat de Hikses.

En aconseguir els permisos no vaig dubtar ni un moment a anar directament cap allí, passant per rius plens de cocodrils, camins que s’enderrocaven i camps plens de plantes carnívores. Em va costar molt, però vaig arribar-hi sa i estalvi. Em vaig endinsar en un forat que em portaria directe a la ciutat, tot allò era sec i trist, vaig encendre una torxa, per tal de veure-hi millor.

Davant  meu hi havia grans escultures de déus egipcis, parets pintades...i en el moment que vaig posar el peu damunt d’una estranya rajola en forma d’escarabat es va obrir una porta que guardava una gran i brillant clau, però mai no vaig saber quin misteri m’esperava rere la porta que aquella obria.


Alba Jové i Ana Maria Taranu



MIRADES DOLCES

Estava convençuda que aquell estiu seria...,no ho sé, diferent. Suposo que ja deveu saber a què em refereixo, oi? Ja des del mateix moment en què vaig entrar per la porta de l’hotelet on havia de passar les dues setmanes següents, el recepcionista va mirar-me d’una manera molt especial. Jo també havia sentit una tremolor imperceptible,  provocada pel seu somriure franc i la seva mirada dolça.
Al passar un dia les mirades eren més intenses i vam començar a parlar-nos fins que en un moment inesperat em vaig trobar una nota que deia:
- Aquesta nit, a l’entrada de l’hotel, per passar una vetllada romàntica. Espero resposta...
En despertar-me l’últim dia de vacances, vaig trobar un ram de flors i l’esmorzar sobre la taula amb una nota dient:
-Avui, dia 8 d’agost, ens acomiadarem amb un fantàstic dia de platja junts i amb el nostre últim dinar en el primer lloc on vam menjar i t’hi espera una sorpresa...

Núria Miró i Carla Vallès

divendres, 31 de gener del 2014

La matèria d'Expressió escrita és una optativa que fem a 2n ESO i que consisteix a treballar durant el trimestre diferents tipus de textos.
Aquest el mes de gener hem fet la carta familiar. Aquí teniu una mostra dels escrits que van fer en parelles els vostres companys/es.

Seròs, 24 de gener de 2014
Estimat Professor,
Com està? M'han arribat notícies que vostè s'ha jubilat i m'agradaria recordar-li el que vostè ha significat per a mi. M'agradaria que per alguna festa baixés a veure'ns allí, a l'escola, però crec que no serà fàcil.
Vull recordar-li que vostè em va ensenyar a dividir per més d'una xifra i amb decimals, em va ajudar a millorar la lectura, l'escriptura (amb la qual he guanyat premis) i a no fer faltes d'ortografia. Recordo la gran mania que els tenia a les faltes. El millor dia per mi va ser quan vostè em va posar el deu a l'últim examen del trimestre, un deu que em va donar l'excel·lent a les notes!
Va ser una persona que em va marcar la infància i que em va ajudar a millorar molts aspectes individuals i col·lectius, més col·lectius que individuals. És vostè el millor professor del món, segueixi així!
Abraçades i que passi una bona jubilació!
Xavier i Nabil

--------------------------------------------------

Seròs, 24 de gener de 2014
Estimat Modest,
Ens han informat que aviat et jubilaràs i t’enviem aquesta carta per acomiadar-nos de tu.
Ens recordem que, per moltes coses dolentes que féssim, no t’enfadaves mai i tenies molta paciència amb tots els teus alumnes. Les teves classes eren molt divertides, moltes vegades ens contaves acudits i bromejaves molt. La forma en què explicaves les lliçons feia que l’hora passés volant. Quan ens portàvem bé, ens regalaves caramels.
Sempre ens vas dir que tots som iguals i ens hem de respectar els uns als altres, i això és una cosa que mai oblidarem de tu. El que més ens agradava eren les hores de pati, quan jugaves amb nosaltres a futbol.
Et trobarem a faltar. Esperem que algun dia ens passis a veure. Una abraçada.
                 
 Sergi i Alba
----------------------------------------------------------

Seròs, 24 de gener de 2012
Estimat Menda,     

T’escrivim esta carta, perquè et trobem a faltar. Ens han dit que els dimecres encara vas a primària a llegir contes com feies abans. Com va la jubilació? Que has fet aquestes vacances?


Encara recordem les tardes, que ens feies proves per guanyar una coca cola. També recordem les teves tècniques de castigar: “La 2001” “La sopa de pedres”. I com et passaves amb els exàmens, eren molt difícils! Mentre llegies, portaves una gometa elàstica al dit polze, però mai ens has dit la raó per la qual la portaves.


Per tot això t’estimem molt! Esperem veure’t aviat.

We love you!  
 
      Ana Maria i Foad


---------------------------------------------------
Seròs, 24 de gener de 2014

Hola, Manel!

Ja fa temps que no parlem, ara estic enfeinat amb les oposicions, però t'escric perquè per a tu és un moment important. És la teva jubilació; em va trucar el Marià i em va dir que d'aquí una setmana et jubilaves.

Gracies a tu sé multiplicar, sé posar els accents, sé fer moltes coses, perquè sempre em cridaves i em renyaves, però era per aprendre, perquè ho fes bé, però com que no me n'adonava doncs ho tornava a fer malament.
Gràcies per ensenyar-me, per ser com ets, gràcies per les teves classes perquè ens ho passàvem molt bé i si fèiem alguna cosa bé teníem un premi, o ens feies riure.

El dia de la teva jubilació ja vindré al centre, perquè tinc unes ganes de veure't que és massa .

Petons,

JoanGomez i Joel Cases

----------------------------------------------------------