Durant el mes de juny hem treballat el conte i hem hagut de fer una història al voltant d'una nena anomenada Coraline:
CORALINE
La Coraline va descobrir la porta poc temps després que
s’haguessin traslladat a aquesta casa.
Era una casa molt vella: tenia unes golfes sota la
teulada, un celler al soterrani i un jardí molt frondós, ple d’arbres vells i
immensos.
La família de la Coraline no eres els propietaris de tota
la casa, era massa gran per a ells. En comptes d’això només es tenien una part
en propietat.
La Coraline era una
noia molt dolça i amable amb tothom, però quan s’enfadava era capaç de moure
objectes amb la ment. Era una noia alta, de bona planta, amb bon cos, ulls
marrons, cabells curts, llisos i foscos. Era una noia molt esportista i molt
estudiosa.
La Coraline va obrir
la porta i va descobrir una família que per ulls tenien botons. La noia, que
era molt tafanera, va creuar la porta i va anar a veure com era l’altra
família. Tenien una nena d’uns 7 anys aproximadament i un nen d’uns 16 anys del
qual ella es va enamorar perdudament.
Passaven els dies i
la Caroline s’anava enamorant cada vegada més d’aquell noi amb ulls de botó
anomenant Adyn. La noia és passava més hores a casa del seu xicot que no a casa
seva.
Els pares de la
Caroline estaven molt preocupats perquè no els agradava aquella família, ja que
a les nits es sentien sorolls estranys provinents de l’altra part de la casa.
Un bon dia la
Caroline va creuar la porta i no va veure a ningú. Es va espantar però es va
endinsar casa endins per tal de trobar a l’ Adyn, però no el va trobar, ni a
ell ni a ningú de la seva família. De sobte, va veure una llum provinent del
soterrani, i va decidir baixar-hi a fer-hi un cop d’ull per veure què era
aquella llum estranya. Va obrir la porta del soterrani i .... Déu meu! Aquella
família havia segrestat els pares de la Coraline per traure’ls els ulls i cosir-los
un botons per ulls.
Ràpidament, la
Coraline va sortir d’aquella casa i va anar a demanar ajuda al seu veí anomenat
Piter. En Piter va baixar ràpidament al soterrani per veure què passava. A
l’obrir la porta va veure que a la mare de la Coraline ja li havien arrancat
els dos ulls i els havia substituït per uns botons negres.
Però no van poder fer
res. Van tancar al Piter i a la Coraline i els van arrancar els ulls i els van
substituir per un botons. Des d’aquell dia van viure les dues famílies juntes i
amb ulls de botó. Tothom els tenia por, quan els veien pel carrer marxaven
corrents.
Anys més tard, la
Coraline i l ’Adyn van formar una família i van tenir bessonada, un nen i una
nena, els quals també tenien ulls de botó.
Esther Segura
CORALINE
-La Coraline va descobrir la porta poc temps després que
s’haguessin traslladat a aquella casa. Era una casa molt vella: tenia unes
golfes sota la teulada, un celler al soterrani i un jardí molt frondós, ple d’arbres vells i immensos. La família de
la Coraline no eren els propietaris de tota la casa, era massa gran per a ells.
En comptes daixò nomes en tenien un part en propietat.
Era una noia molt estranya simpàtica
tenia 18 anys era rossa i alta amb els ulls verds.
El seu germà tenia 18 era alt i prim i
molt simpàtic. El seu cosí que en tenia
19 era grassonet, alt i una persona amable i el noi que van trobar darrere de
la porta era ros, alt i amb els ulls blaus i tenia 19 anys.
Ells no sabien què hi podia haver
darrera de la porta i tenien molta curiositat per saber-ho. Llavors obren la
porta i es troben que hi viu un home okupa.
Van demanar ajut al seu germà perquè
era el que estava més a prop en aquell moment.
El perill més important que van trobar
era que hi vivia un home, però al final es van fer amics i van fer una festa a
la casa. Finalment, van decidir viure junts. La Coraline es va enamorar d’ell i
es van casar i tenen un fill i a l’habitació que es van trobar hi viu el nen.
Ramon López